L’empresa és una gran font i dipòsit d’informació. S’hi emmagatzema molta documentació amb diferents graus de valor i confidencialitat. Tradicionalment, l’accés a la documentació de l’empresa es feia físicament, amb la qual cosa sempre es podia veure quan i quina persona accedia al mobiliari que contenia determinat
tipus d’informació. Actualment, en canvi, l’accés a la informació digitalitzada es pot fer des de qualsevol terminal intern de l’empresa o, fins i tot, extern, si es fa per Internet.
Aquesta facilitat d’accés a la documentació, orientada a agilitar el desenvolupament diari de la feina dels treballadors, s’haurà, doncs, de controlar a través d’uns protocols de seguretat que evitin que la informació arribi a mans no desitjades.
En aquest context, s’han d’establir sistemes d’accés a la informació que seran gestionats i controlats per l’administrador de la xarxa. Així, cada treballador, mitjançant un nom d’usuari i contrasenya que se li hauran proporcionat, podrà accedir a determinades carpetes i arxius als quals altres persones no tindran accés.
D’altra banda, si la nostra xarxa té accés a Internet, s’hauran d’establir mecanismes de seguretat com, per exemple, l’ús de programari antiespia.
Entre els mecanismes de control d’accés més habitual trobem:
• Creació de diferents perfils d’usuari a la xarxa local de l’empresa de manera
que cada tipus d’usuari només pot accedir a determinades carpetes. Aquest
sistema, que és molt comú, acostuma a establir els accessos per capes o nivells.
Hi ha un nivell d’accés més baix que només accedeix a determinades
carpetes i sovint només pot visualitzar però no editar documents. A mesura
que es puja de nivell d’accés pot ser que es tingui accés a la documentació
dels teus nivells i dels inferiors. Un exemple senzill és una xarxa on hi
ha dos nivells el d’usuari convidat i el d’administrador. L’usuari convidat
només pot accedir als seus documents, l’administrador en canvi pot accedir
als seus propis documents però també als de l’usuari convidat.
• Establiment de contrasenyes d’accés a la intranet de l’empresa, als dispositius
d’emmagatzematge o fins i tot als documents (figura 3.9). Quan
enviem documentació que pot tenir informació sensible, un mètode senzill
de protecció és agregar tots els documents en un paquet comprimit i
afegir una contrasenya (figura 3.10) que després serà necessària per poder
descomprimir el paquet. Ara bé, caldrà haver facilitat aquesta contrasenya
prèviament a la persona que hagi d’accedir a aquesta documentació.
Spyware, control remot
Amb el nom de “programa espia” es coneix el conjunt de programari dissenyat per accedir a ordinadors connectats a la xarxa. Els troians són programes instal·lats per tercers en el nostre ordinador sense el nostre
consentiment, amb l’objectiu de controlar-lo de manera remota.
Contrasenyes proporcionen la primera línia de defensa contra els accessos a l'equip. Quant més segura és la contrasenya, més protegit serà l'ordinador contra pirates informàtics i programes maliciosos. Sempre cal tenir contrasenyes segures per a tots els comptes a l'ordinador. Si esteu utilitzant una xarxa corporativa, és possible que l'administrador de xarxa pot requerir que utilitzeu una contrasenya segura.
què és el que fa una contrasenya segura (o insegur)?
Una contrasenya segura: té com a mínim vuit caràcters.No conté el nom d'usuari, el nom real o el nom de l'empresa.No conté una paraula completa.És significativament diferent d'altres contrasenyes anteriors.Està formada per caràcters de cada una de les quatre categories següents:
Categoria de caràcters Exemples:
Lletres majúscules
A, B, C
Lletres minúscules
a, b, c
Nombres
0, 1, 2, 3, 4, 5, 6, 7, 8, 9
Símbols del teclat (tots els caràcters del teclat que no es defineixen com lletres o nombres) i espais
` ! @ # $ % ^ & * ( ) _ - + = { } %[ ] | : ; " ' < > , . ? /
Una contrasenya pot reunir tots els criteris anteriors i tanmateix ser insegura. Per exemple,*Hello2O! complix amb tots els criteris esmentats per a una contrasenya segura, però és insegura perquè conté una paraula completa. H3*ll0 2 O! és una alternativa més segura perquè reemplaça algunes de les lletres en la paraula completa amb nombres i inclou espais.
Pot aplicar les següents recomanacions per a recordar una contrasenya segura:
Creu una sigla amb una informació que sigui fàcil de recordar. Per exemple, trii una frase quetingui significat per a vostè, com El meu fill va néixer el 12 de desembre de 2004. Amb aquestafrase com guia, pot usar *Mhne12/*Dic,4 com contrasenya.
Usi nombres, símbols i errors d'ortografia per a reemplaçar lletres o paraules en una frase fàcil de recordar. Per exemple, El meu fill va néixer el 12 de desembre de 2004 pot transformar-se en M'*igo/ n@$*io 12124 (es poden usar espais en la contrasenya).
Relacioni la contrasenya amb un passatemps o esport favorit. Per exemple, M'encanta el bàdminton pot transformar-se en *Mn'*kant6*ehlB@dm1*nt()n.
Si considera que ha d'anotar la contrasenya per a poder recordar-la, recordi que no ha de deixar escrit que és la seva contrasenya i ha de mantenir-la en un lloc segur.

Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada