TEMA 1: GESTIÓ D'ARXIUS, PÚBLICS I PRIVATS
Aplicació de tècniques d'arxiu documental:
Procediment de registre i posterior arxiu:
Procediments d'accés, recerca, consulta, recuperació, actualització, conservació i custòdia de la informació arxivada.
Funcions i característiques dels sistemes operatius i d'arxiu:
Tècniques de protecció d'accessos públics i privats, en arxius convencionals i informàtics:
Aplicació de procediments de seguretat i confidencialitat de la informació:
Emmagatzematge en el núvol o Cloud storage.
"GESTIÓ ARXIUS" YACG
dilluns, 14 d’abril del 2014
diumenge, 13 d’abril del 2014
TEMA 2
TEMA 2: OPTIMITZACIÓ BÀSICA D'UN SISTEMA D'ARXIU ELECTRÒNIC
Equips informàtics: posada en marxa, manteniment operatiu i revisió periòdica que evitin anomalies de funcionament.
Optimització de sistemes operatius monousuari, multiusuari, i en xarxa:
Sistemes operatius en xarxes locals: configuració bàsica d'un sistema de xarxa, actualització i accions per compartir recursos.
Aplicació de mesures de seguretat i confidencialitat del sistema operatiu: programes de protecció (antivirus, firewire, antispam, altres).
Mesures conservació i integritat de la informació continguda en els arxius. I salvaguarda dels drets d'autor.
Normes vigents en matèria de protecció de dades i confidencialitat electrònica.
Equips informàtics: posada en marxa, manteniment operatiu i revisió periòdica que evitin anomalies de funcionament.
Optimització de sistemes operatius monousuari, multiusuari, i en xarxa:
Sistemes operatius en xarxes locals: configuració bàsica d'un sistema de xarxa, actualització i accions per compartir recursos.
Aplicació de mesures de seguretat i confidencialitat del sistema operatiu: programes de protecció (antivirus, firewire, antispam, altres).
Mesures conservació i integritat de la informació continguda en els arxius. I salvaguarda dels drets d'autor.
Normes vigents en matèria de protecció de dades i confidencialitat electrònica.
dissabte, 12 d’abril del 2014
TEMA 3
TEMA 3: GESTIÓ BÀSICA D'INFORMACIÓ EN SISTEMES GESTORS DE BASES DE DADES.
Bases de dades
Manteniment d'informació en aplicacions de bases de dades: introducció, ordenació, assistents per a formularis d'introducció d'informació i actualització de dades.
Recerques d'informació en aplicacions de bases de dades:
Presentació d'informació en aplicacions de bases de dades:
Interrelacions amb altres aplicacions.
Aplicació de normes vigents de seguretat i confidencialitat en el maneig de dades.
Bases de dades
Manteniment d'informació en aplicacions de bases de dades: introducció, ordenació, assistents per a formularis d'introducció d'informació i actualització de dades.
Recerques d'informació en aplicacions de bases de dades:
Presentació d'informació en aplicacions de bases de dades:
Interrelacions amb altres aplicacions.
Aplicació de normes vigents de seguretat i confidencialitat en el maneig de dades.
dijous, 27 de març del 2014
1.GESTIÓ D'ARXIUS, PÚBLICS I PRIVATS
Els arxius són l'objecte principal de la ciència arxivística.
El terme arxiu ha anat evolucionant al llarg de la història, paral·lelament a la ciència arxivística, però actualment ve definit per tres accepcions, fixades pel Consell Internacional d'Arxius:
Conjunt de documents, de qualsevol data, forma o suport material, produïts o rebuts per tota persona física o moral, i per tot servei o organisme públic o privat, en l'exercici de la seva activitat, conservats pel seu productor o els seus successors per a les seves necessitats, o bé transmesos a la institució arxivística competent, per raó del seu valor arxivístic.
Institució responsable de la reunió, del tractament, de l'inventari, de la conservació i de la comunicació dels arxius (anomenat també servei d'arxius).
Edifici o part de l'edifici on són conservats i comunicats els arxius (anomenat també dipòsit d'arxiu).
Malgrat ser una definició internacionalment acceptada, encara continua existint certa polèmica i se segueixen matisant les diferents accepcions.
La primera accepció d'arxiu no s'ha de confondre amb el terme col·lecció, els documents de la qual estan agrupats i conservats segons criteris facticis i subjectius (temàtica, suport, etc.).
Existeixen diverses tipologies d'arxius, les qual s'organitzen depenent dels següents factors:
Segons la personalitat jurídica del productor:
Arxius públics: Reuneixen documents produïts i/o rebuts per persones físiques o jurídiques en el transcurs d'activitats administratives regides pel dret públic. Són inalienables i no poden ser destruïts.
Arxius privats: Reuneixen documents produïts i/o rebuts per persones físiques o jurídiques en el transcurs d'activitats no regides pel dret públic.
Segons el cicle vital dels documents:
Arxius històrics: Conjunt de documents inactius, que han perdut la seva vigència administrativa, però que són conservats perquè han adquirit un valor permanent secundari, històric o cultural. Segons la segona accepció d'arxiu, també són les institucions culturals que custodien i difonen la documentació amb valor permanent.
Arxius administratius: Conjunt de documents actius, corresponents a les tres primeres etapes del seu cicle vital, amb plena vigència administrativa, legal i/o financera. Poden ser:
Arxius de gestió o d'oficina: Reuneixen documentació en tràmit i de consulta administrativa continuada. Els documents no poden superar els cinc anys.
Arxius centrals: Coordinen les funcions dels arxius de gestió i reuneixen documentació provinent d'aquests, la qual encara és vigent però ja no està en tràmit i la seva consulta no és tan freqüent. Els documents no poden superar els 30 anys a nivell estatal i els 15 anys a nivell de la Generalitat.
Arxius intermedis: Reuneixen documentació procedent dels arxius centrals, un cop la seva consulta ja és molt esporàdica i han perdut la seva vigència administrativa (que no legal). Els documents es conserven fins la seva eliminació o transferència a l'arxiu històric i mai poden superar els 50 anys a nivell estatal i els 30 anys
1.1 Aplicació de tècniques d'arxiu documental:
La clasificació
constitueix la base de l’arxiu empresarial.
Sense una clasificació, les dades i les informacions sobre l’
empresa seríen dificilment
interpetrables; no es sabría que poseeix l’empresa ni quines són les seves
necesitats.
La Clasificació
documental es una técnica per a la identificació y reagrupació sistemátiques de
les dades i les informacions sistemátiques i de les informacions similars,
segons característiques comunes que
poden ser diferenciades.
Per clasificar s’ha de codificar.
La codificació
consisteix números, lletres o altres simbols als documents d’acord amb un pla
sistemátic , amb l’objectiu de no confondre les categoríes a les que cada
pertany i per diferenciarlos entre ells dins l’ámbit de la seva categoría.
Així, dins una biblioteca es diferencien les seves obres per temes: novela, teatre, poesía…, després en cada
categoría per autor, tendencies, etc.
Per clasificar normalment s’utilitzen una serie de métodes:
alfabétic, numéric, geográfic, temátic i cronológic. L’empresa sol disposar d’aquests
métodes de forma individual o combinada, en funció de les necesitats generals i
particulars de tota empresa i de cad un dels seus departaments.
La clasificació pot
ser efectuada empleant números o lletres, o bé una combinació de les dues
series de símbols.
Les empreses tenen preferencia per la clasificació númerica,
utilizant la alfabética nemés en les causes que necesiten poques lletres. La
codificació alfanumérica s’utilitza cuan
és més senzilla que la numérica ( per exemple per les matrícules dels cotxes).
1.1.1 Sistemes de classificació i ordenació.
L’aplicació del quadre de classificació dels documents administratius permet identificar, classificar i ordenar els documents administratius en el moment mateix de la seua creació o de la seua recepció.
La finalitat de la classificació és la de tenir junts tots els documents generats o rebuts sobre un mateix assumpte. Aquests documents formen part d’expedients i el conjunt d’expedients classificats sota un mateix codi del quadre de classificació constitueix una sèrie documental.
Als arxius de gestió s’ha d’evitar de formar col·leccions de documents organitzats per data, per número de registre (entrades i sortides), per nom d’organismes, etc., o qualsevol altre sistema d’arxiu que no sigui d’ordenació dels expedients per funció.
Qualsevol document pot començar un nou expedient, sempre i quan no existeixi ja un procediment obert sobre aquest mateix assumpte.
La classificació i ordenació dels documents
L’arxivatge dels documents administratius, sigui quin sigui, el seu suport d’informació, és el conjunt d’operacions consistents a col·locar-los segons un ordre predefinit a fi de retrobar-los tan ràpidament com es pugui i amb el menor cost.

Per això els passos a seguir per classificar un document són:
Analitzar el document que s’ha de classificar i preguntar-nos si forma part d’un expedient d’un assumpte relacionat amb una activitat,o d’un expedient nominatiu relatiu a una persona o un organisme. El context de la creació o de la recepció d’aquest document pot orientar aquesta elecció.
Si el document es refereix a diversos assumptes, cal escollir el més significatiu o el més important, i indexar els altres.
L’elecció inicial es fa tenint en compte en quina de les 12 classes del quadre de classificació es troba.
Una vegada aconseguit s’ha de baixar en l’estructura jeràrquica de classificació fins a trobar la subclasses, divisió (D4), (D5), (D6) que millor faci referència a l’assumpte del document.
Cal tenir en compte, però:
- Si existeix un expedient obert que fa referència a l’assumpte del document, aleshores aquest document s’ha d’arxivar amb el codi d’aquest mateix expedient i s’ha d’incloure en ell.
- Quan el contingut del document fa referència a més d’un assumpte i no existeix cap expedient obert, l’arxiu de gestió ha de prioritzar l’assumpte amb més rellevància dins dels que té assignats com a unitat.
Per ressenyar el codi de classificació cal tenir en compte:
- En el cas de documents produïts per la pròpia unitat i el destí del document és una altra unitat dins de la UdL, el codi de classificació haurà d’incloure’s en el procés de la seva elaboració, de manera que aparegui identificable en el document1, i serveixi com a referent de control i arxiu per les altres unitats destinatàries.
- En el cas dels documents produïts per la pròpia unitat i el destí del qual no sigui una altra unitat de la UdL sinó extern a aquesta, la identificació del codi de classificació s’inclourà en la còpia original que s’integri en l’arxiu de la unitat (es pot escriure a mà en la part superior dreta del document).
Quan ja heu identificat el codi de classificació del document es procedeix al seu arxivament físic. Per això es disposen de les capetess i subcarpetes normalitzades del Servei d’Arxiu i Gestió de Documents.
1. Podeu consultar els models de papereria a http://imatge.udl.cat. petes i subcarpetes normalitzades del Servei d’Arxiu i Gestió de
Documents.
Pel que fa a l’ordenació dels documents, cal tenir en compte que tant els documents dins dels expedients com la seqüència dels diferents expedients entre sí, dins de la mateixa sèrie han d’estar ordenats.
Entre les formes d’ordenació s’inclouen les següents:
- per data
- per ordre alfabètic
- per ordre numèric seqüencial
En aquesta etapa d’arxiu d’oficina, les unitats poden elegir altres instruments d’arxiu que millor s’adaptin a la seva forma de treball i mentre duri la tramitació administrativa. Però aquests hauran de ser normalitzats en el moment de transferir els documents al Servei d’Arxiu i Gestió de Documents, d’acord amb el que estableixi
el quadre de conservació dels documents i d’acord amb el que ha de preveure el procediment de transferència dels documents a l’Arxiu.
Les carpetes i subcarpetes s’organitzen entre elles de la mateixa manera que estan contemplades al quadre de classificació.
A cada carpeta només es pot encabir un codi de classificació, però pot incloure tants volums com sigui necessari d’acord amb la quantitat de documents que hi hagi d’haver a l’expedient. El mateix es pot preveure quan en una carpeta hagi necessitat d’establir grups de documents, on es podran incloure tantes subcarpetes com es necessitin. Les subcarpetes incloses en una carpeta s’han d’identificar amb el contingut específic, que a la vegada s’anotarà a la carpeta que el conté a mena d’índex. A la carpeta és important que s’identifiqui la unitat administrativa que l’arxiva i les dates extremes dels documents que s’hi contenen, la menció si és essencial, i si ho és, quin tipus de protecció es preveu, així com el nivell de confidencialitat.
1.1.2. Finalitat i objectius.
Gestionar tot el cicle vital dels documents, des de la seva creació fins a la seva conservació definitiva, assegurant-ne les transferències.
Dissenyar els mecanismes i procediments propis de tot sistema de gestió documental per a garantir-ne la seva gestió i conservació.
Identificar els fons i els documents.
Avaluar i seleccionar els documents per decidir si han de ser conservats o eliminats (expurgats).
Elaborar els instruments de descripció i classificació dels documents, indispensables per a controlar cada document, l'accés que hi poden tenir els usuaris i assegurar-ne una recuperació ràpida i eficient en qualsevol moment.
Custodiar els documents i preservar-los en correctes condicions ambientals (per evitar fongs, insectes, etc.). Respecte als documents electrònics i els seus suports, estudiar i proposar els criteris tècnics necessaris per a la seva conservació.
Proposar i implementar les mesures de seguretat necessàries per a la conservació i protecció de la documentació.
Garantir l'accés, la consulta i el servei de còpia als usuaris i ciutadans, respectant els drets d'accés i la protecció de dades.
Desenvolupar polítiques d'educació i difusió del patrimoni històric i cultural que suposen els fons públics.
Assessorar a les organitzacions i ciutadans en matèria arxivística. Proposar accions formatives pels usuaris dels arxius de gestió per tal que creïn i gestionin els conjunts documentals de manera ordenada, segons el sistema de gestió establert per la institució productora.
Finalitat
La principal finalitat de l'arxiu és garantir el seu ús exhaustiu i efectiu com a recurs bàsic d'informació a través de la seva difusió i accés, al servei de:
Les institucions o persones productores dels arxius, amb una finalitat jurídica i administrativa.
Els ciutadans, mitjançant els arxius públics, per garantir la transparència administrativa i els principis democràtics, així com els seus drets i obligacions, amb una finalitat informativa.
La investigació i difusió del patrimoni cultural, amb una finalitat cultural i històrica.

Subscriure's a:
Missatges (Atom)
