dijous, 27 de març del 2014

1.GESTIÓ D'ARXIUS, PÚBLICS I PRIVATS





Els arxius són l'objecte principal de la ciència arxivística.

El terme arxiu ha anat evolucionant al llarg de la història, paral·lelament a la ciència arxivística, però actualment ve definit per tres accepcions, fixades pel Consell Internacional d'Arxius:
Conjunt de documents, de qualsevol data, forma o suport material, produïts o rebuts per tota persona física o moral, i per tot servei o organisme públic o privat, en l'exercici de la seva activitat, conservats pel seu productor o els seus successors per a les seves necessitats, o bé transmesos a la institució arxivística competent, per raó del seu valor arxivístic.
Institució responsable de la reunió, del tractament, de l'inventari, de la conservació i de la comunicació dels arxius (anomenat també servei d'arxius).
Edifici o part de l'edifici on són conservats i comunicats els arxius (anomenat també dipòsit d'arxiu).

Malgrat ser una definició internacionalment acceptada, encara continua existint certa polèmica i se segueixen matisant les diferents accepcions.


La primera accepció d'arxiu no s'ha de confondre amb el terme col·lecció, els documents de la qual estan agrupats i conservats segons criteris facticis i subjectius (temàtica, suport, etc.).

Existeixen diverses tipologies d'arxius, les qual s'organitzen depenent dels següents factors:

Segons la personalitat jurídica del productor:
Arxius públics: Reuneixen documents produïts i/o rebuts per persones físiques o jurídiques en el transcurs d'activitats administratives regides pel dret públic. Són inalienables i no poden ser destruïts.

Arxius privats: Reuneixen documents produïts i/o rebuts per persones físiques o jurídiques en el transcurs d'activitats no regides pel dret públic.


Segons el cicle vital dels documents: 

Arxius històrics: Conjunt de documents inactius, que han perdut la seva vigència administrativa, però que són conservats perquè han adquirit un valor permanent secundari, històric o cultural. Segons la segona accepció d'arxiu, també són les institucions culturals que custodien i difonen la documentació amb valor permanent.

Arxius administratius: Conjunt de documents actius, corresponents a les tres primeres etapes del seu cicle vital, amb plena vigència administrativa, legal i/o financera. Poden ser:
Arxius de gestió o d'oficina: Reuneixen documentació en tràmit i de consulta administrativa continuada. Els documents no poden superar els cinc anys.
Arxius centrals: Coordinen les funcions dels arxius de gestió i reuneixen documentació provinent d'aquests, la qual encara és vigent però ja no està en tràmit i la seva consulta no és tan freqüent. Els documents no poden superar els 30 anys a nivell estatal i els 15 anys a nivell de la Generalitat.
Arxius intermedis: Reuneixen documentació procedent dels arxius centrals, un cop la seva consulta ja és molt esporàdica i han perdut la seva vigència administrativa (que no legal). Els documents es conserven fins la seva eliminació o transferència a l'arxiu històric i mai poden superar els 50 anys a nivell estatal i els 30 anys


1.1 Aplicació de tècniques d'arxiu documental:

La clasificació constitueix la base de l’arxiu empresarial.


Sense una clasificació, les dades i les informacions sobre l’ empresa seríen  dificilment interpetrables; no es sabría que poseeix l’empresa ni quines són les seves necesitats.

La Clasificació documental es una técnica per a la identificació y reagrupació sistemátiques de les dades i les informacions sistemátiques i de les informacions similars, segons característiques comunes  que poden ser diferenciades.

Per clasificar s’ha de codificar.


La codificació consisteix números, lletres o altres simbols als documents d’acord amb un pla sistemátic , amb l’objectiu de no confondre les categoríes a les que cada pertany i per diferenciarlos entre ells dins l’ámbit de la seva categoría. Així, dins una biblioteca es diferencien les seves obres per temes:  novela, teatre, poesía…, després en cada categoría per autor, tendencies, etc.
Per clasificar normalment s’utilitzen una serie de métodes: alfabétic, numéric, geográfic, temátic i cronológic. L’empresa sol disposar d’aquests métodes de forma individual o combinada, en funció de les necesitats generals i particulars de tota empresa i de cad un dels seus departaments.

La clasificació pot ser efectuada empleant números o lletres, o bé una combinació de les dues series de símbols.

Les empreses tenen preferencia per la clasificació númerica, utilizant la alfabética nemés en les causes que necesiten poques lletres. La codificació  alfanumérica s’utilitza cuan és més senzilla que la numérica ( per exemple per les matrícules dels cotxes).

1.1.1 Sistemes de classificació i ordenació.


L’aplicació del quadre de classificació dels documents administratius permet identificar, classificar i ordenar els documents administratius en el moment mateix de la seua creació o de la seua recepció.

La finalitat de la classificació és la de tenir junts tots els documents generats o rebuts sobre un mateix assumpte. Aquests documents formen part d’expedients i el conjunt d’expedients classificats sota un mateix codi del quadre de classificació constitueix una sèrie documental.

Als arxius de gestió s’ha d’evitar de formar col·leccions de documents organitzats per data, per número de registre (entrades i sortides), per nom d’organismes, etc., o qualsevol altre sistema d’arxiu que no sigui d’ordenació dels expedients per funció.

Qualsevol document pot començar un nou expedient, sempre i quan no existeixi ja un procediment obert sobre aquest mateix assumpte.

La classificació i ordenació dels documents

L’arxivatge dels documents administratius, sigui quin sigui, el seu suport d’informació, és el conjunt d’operacions consistents a col·locar-los segons un ordre predefinit a fi de retrobar-los tan ràpidament com es pugui i amb el menor cost.




Per això els passos a seguir per classificar un document són:

Analitzar el document que s’ha de classificar i preguntar-nos si forma part d’un expedient d’un assumpte relacionat amb una activitat,o d’un expedient nominatiu relatiu a una persona o un organisme. El context de la creació o de la recepció d’aquest document pot orientar aquesta elecció.
Si el document es refereix a diversos assumptes, cal escollir el més significatiu o el més important, i indexar els altres.
L’elecció inicial es fa tenint en compte en quina de les 12 classes del quadre de classificació es troba.
Una vegada aconseguit s’ha de baixar en l’estructura jeràrquica de classificació fins a trobar la subclasses, divisió (D4), (D5), (D6) que millor faci referència a l’assumpte del document.
Cal tenir en compte, però:

- Si existeix un expedient obert que fa referència a l’assumpte del document, aleshores aquest document s’ha d’arxivar amb el codi d’aquest mateix expedient i s’ha d’incloure en ell.

- Quan el contingut del document fa referència a més d’un assumpte i no existeix cap expedient obert, l’arxiu de gestió ha de prioritzar l’assumpte amb més rellevància dins dels que té assignats com a unitat.

Per ressenyar el codi de classificació cal tenir en compte:

- En el cas de documents produïts per la pròpia unitat i el destí del document és una altra unitat dins de la UdL, el codi de classificació haurà d’incloure’s en el procés de la seva elaboració, de manera que aparegui identificable en el document1, i serveixi com a referent de control i arxiu per les altres unitats destinatàries.

- En el cas dels documents produïts per la pròpia unitat i el destí del qual no sigui una altra unitat de la UdL sinó extern a aquesta, la identificació del codi de classificació s’inclourà en la còpia original que s’integri en l’arxiu de la unitat (es pot escriure a mà en la part superior dreta del document).

Quan ja heu identificat el codi de classificació del document es procedeix al seu arxivament físic. Per això es disposen de les capetess i subcarpetes normalitzades del Servei d’Arxiu i Gestió de Documents.

1. Podeu consultar els models de papereria a http://imatge.udl.cat. petes i subcarpetes normalitzades del Servei d’Arxiu i Gestió de

Documents.
Pel que fa a l’ordenació dels documents, cal tenir en compte que tant els documents dins dels expedients com la seqüència dels diferents expedients entre sí, dins de la mateixa sèrie han d’estar ordenats.

Entre les formes d’ordenació s’inclouen les següents:

- per data
- per ordre alfabètic
- per ordre numèric seqüencial

En aquesta etapa d’arxiu d’oficina, les unitats poden elegir altres instruments d’arxiu que millor s’adaptin a la seva forma de treball i mentre duri la tramitació administrativa. Però aquests hauran de ser normalitzats en el moment de transferir els documents al Servei d’Arxiu i Gestió de Documents, d’acord amb el que estableixi
el quadre de conservació dels documents i d’acord amb el que ha de preveure el procediment de transferència dels documents a l’Arxiu.

Les carpetes i subcarpetes s’organitzen entre elles de la mateixa manera que estan contemplades al quadre de classificació.
A cada carpeta només es pot encabir un codi de classificació, però pot incloure tants volums com sigui necessari d’acord amb la quantitat de documents que hi hagi d’haver a l’expedient. El mateix es pot preveure quan en una carpeta hagi necessitat d’establir grups de documents, on es podran incloure tantes subcarpetes com es necessitin. Les subcarpetes incloses en una carpeta s’han d’identificar amb el contingut específic, que a la vegada s’anotarà a la carpeta que el conté a mena d’índex. A la carpeta és important que s’identifiqui la unitat administrativa que l’arxiva i les dates extremes dels documents que s’hi contenen, la menció si és essencial, i si ho és, quin tipus de protecció es preveu, així com el nivell de confidencialitat.

1.1.2. Finalitat i objectius.


Les funcions dels arxius també han anat variant i evolucionant en el temps. Actualment encara no existeix consens entre els diferents autors, però es poden establir unes funcions bàsiques:
Gestionar tot el cicle vital dels documents, des de la seva creació fins a la seva conservació definitiva, assegurant-ne les transferències.
Dissenyar els mecanismes i procediments propis de tot sistema de gestió documental per a garantir-ne la seva gestió i conservació.

Identificar els fons i els documents.
Avaluar i seleccionar els documents per decidir si han de ser conservats o eliminats (expurgats).
Elaborar els instruments de descripció i classificació dels documents, indispensables per a controlar cada document, l'accés que hi poden tenir els usuaris i assegurar-ne una recuperació ràpida i eficient en qualsevol moment.
Custodiar els documents i preservar-los en correctes condicions ambientals (per evitar fongs, insectes, etc.). Respecte als documents electrònics i els seus suports, estudiar i proposar els criteris tècnics necessaris per a la seva conservació.
Proposar i implementar les mesures de seguretat necessàries per a la conservació i protecció de la documentació.
Garantir l'accés, la consulta i el servei de còpia als usuaris i ciutadans, respectant els drets d'accés i la protecció de dades.
Desenvolupar polítiques d'educació i difusió del patrimoni històric i cultural que suposen els fons públics.
Assessorar a les organitzacions i ciutadans en matèria arxivística. Proposar accions formatives pels usuaris dels arxius de gestió per tal que creïn i gestionin els conjunts documentals de manera ordenada, segons el sistema de gestió establert per la institució productora.

Finalitat

La principal finalitat de l'arxiu és garantir el seu ús exhaustiu i efectiu com a recurs bàsic d'informació a través de la seva difusió i accés, al servei de:
Les institucions o persones productores dels arxius, amb una finalitat jurídica i administrativa.
Els ciutadans, mitjançant els arxius públics, per garantir la transparència administrativa i els principis democràtics, així com els seus drets i obligacions, amb una finalitat informativa.
La investigació i difusió del patrimoni cultural, amb una finalitat cultural i històrica.



1.1.3 Índexs d'arxiu: actualització.



El contingut conceptual dels documents es representa per mitjà d’un conjunt de símbols o paraules de llenguatge natural, les quals poden procedir d’una col·lecció predeterminada o ser paraules rellevants del mateix contingut del document.
La indexació té per objectiu crear les referències del document que permetin la seva recerca posterior. Aquestes referències s’emmagatzemen en fitxers.

La indexació es fa per mitjà dels anomenats llenguatges d’indexació. N’hi ha de dos
tipus:
• Llenguatges lliures.
• Llenguatges controlats.

1) Llenguatges lliures

Els llenguatges lliures poden estar formats per les llistes de paraules clau i els descriptors lliures.



a) Llista de paraules clau:
És una col·lecció de paraules rellevants, extretesautomàticament per l’ordinador, del títol, del resum o bé del text complet del document. En aquest procés s’exclouen les paraules sense significació, com ara articles, preposicions, etc., també denominades paraules buides.

Queda clar que la llista de paraules clau és més fàcil d’obtenir, ja que la fa automàticament l’ordinador, però comporta gestionar un enorme volum d’informació, i la qualitat del resultat és inferior, ja que no hi ha cap relació entre les paraules (sinònims); per tant, l’usuari que vulgui cercar la informació ha de preveure tots els sinònims possibles dels conceptes que li interessin, en el context de la seva recerca. A més, com que una paraula pot tenir diferents significats en funció del context, una recerca pot donar, a més dels resultats desitjats, d’altres que no tenen res a veure amb el context de la consulta.
D’altra banda, i com a avantatge d’aquest sistema, cal esmentar que, com que aquesta llista comprèn tots els mots significatius del document, la recerca es pot afinar per a paraules molt específiques.

Unitat de formació i pràctica professional
Exemples de paraules clau Si volem cercar un document on es parla d’arrendaments, haurem de buscar per
arrendament, arrendatari, arrendar, etc.

D’altra banda, si fem una recerca amb la paraula braç, els documents resultants es podran referir al braç humà, al braç d’un moble, al braç d’una grua, etc.

b) Descriptors lliures:
Són una col·lecció o llista de conceptes extrets del contingut del document o que hi tenen relació mitjançant una operació intel·lectual, és a dir, procedent de l’anàlisi del document per una persona qualificada (el documentalista).
La llista de descriptors lliures, com que decideix quins són els mots o les expressions que ha d’indexar el documentalista, permet una certa normalització, ja que omet les variants ortogràfiques i evita els sinònims en la mesura que es pot. El resultat és d’un volum molt inferior al de la llista de paraules, cosa que facilita significativament la recerca. En tot cas, la qualitat és inferior als sistemes controlats, que es descriuen més endavant, però la tasca d’indexació té un cost inferior a la dels esmentats sistemes, ja que no cal tant de rigor.


2) Llenguatges controlats

En aquests tipus de llenguatge, les paraules o conceptes que serveixen per indexar
un document formen part d’una llista construïda prèviament.
És a dir, que abans de començar a indexar documents, es crea una col·lecció o llista de conceptes o paraules en la qual ens haurem de basar per indexar el document.
Els descriptors són paraules o expressions compostes que permeten la indexació del document.
Aquests descriptors els extreu el documentalista, a partir de l’anàlisi del document, d’una llista definida prèviament i que és l’única font autoritzada.
Aquests descriptors permeten la indexació del document. Quan la llista prèvia de descriptors no està estructurada, és a dir, no es preveuen mecanismes de relació entre els diferents elements de la llista, s’anomena llista d’autoritat. Per exemple, una llista d’autors.
Quan, en canvi, la llista prèvia està estructurada, és a dir, entre els diferents elements hi ha mecanismes de relació (relacions d’equivalència, de jerarquia i d’associació), s’anomena tesaure. Seria el cas d’un diccionari ideològic.
La llista d’autoritat és un conjunt predefinit i limitat de noms i expressions.
Els descriptors són paraules o expressions compostes que permeten la indexació del document.
Unitat de formació i pràctica professional

En la seva preparació s’eliminen al màxim els problemes de sinonímia i de polisèmia (diferents significats de la paraula en funció del context). El volum que necessita per emmagatzemar les referències és més petit que en els llenguatges lliures.



El tesaure també és un conjunt predefinit, limitat i sobretot estructurat de noms i expressions.
Les seves característiques redueixen al màxim els problemes de precisió amb el llenguatge, cosa que facilita notablement les recerques.

En resum, un descriptor és la llista de paraules o expressions que pertanyen al llenguatge controlat. De tota manera, per extensió, i tot i que no és gaire correcte, també s’anomenen descriptors les dels llenguatges no controlats (llistes de paraules clau i descriptor lliure), que hem vist abans.


1.1.4 Aplicació de manuals d'ajuda.

Un manual és una publicació que inclou els aspectes fonamentals d'una matèria. Es tracta d'una guia que ajuda a entendre el funcionament d'alguna cosa, o bé que educa als seus lectors sobre un tema de forma ordenada i concisa. Un usuari és, d'altra banda, la persona que fa servir ordinàriament alguna cosa o que és destinatària d'un producte o d'un servei.

Tecles d'ajuda dins el sistema Operatiu

Aquestes tecles , de F1 F3 a F12 , serveixen com « dreceres » per accedir més ràpidament a determinades funcions que li assignen els diferents programes . En general , la tecla F1 està associada a l'ajuda que ofereixen els diferents programes , és a dir que , prement- , s'obre la pantalla d'ajuda del programa que s'estigui fent servir en aquest moment .


F1 : Menús i rutines d'ajuda en la majoria dels programes , per exemple AutoCAD , Microsoft Word , Microsoft Excel . A Firefox porta a una pàgina d'ajuda en línia de Mozilla.1

F1 Microsoft Word

Obtenir ajuda sobre la comanda seleccionat o control a la cinta d'opcions. Si no hi ha cap tema d'ajuda està associat amb la comanda seleccionat, apareix un tema d'ajuda general sobre el programa al seu lloc.

F1 Microsft Excel

Mostra el panell de tasques Ajuda de Microsoft Office Excel.

CTRL + F1 mostra o oculta la cinta d'opcions, que és un component de la interfície d'usuari de Microsoft Office Fluent.

ALT + F1 crea un gràfic a partir de les dades del rang actual.

ALT + MAJÚS + F1 insereix un full de càlcul nou.



1.1.5 Millores davant detecció de problemes d'organització.





Alguns del problemes d'organització d'arxius i les seves solucions



                                                                               - Problemes d'espai

Es pot solucionar fent una selecció dels documents físics i pasarlos a format digital amb les eines tecnológiques actuals, es la forma més efectiva i rentable de fer-ho. Tenint en compte els factors: accesibilitat, rentabilitat, durabilitat i producte tecnológic recomenat.També s'ha de determinar el tipus d'enmagatzematge digital més idoni.







- Problemes d'ordenació

S'hauría de proposar una norma general per a la arxivació per tal d'aconseguir que els documents segueixin un ordre i no es barreixin conceptes, temes, etc. Ja que si l'organització no es comú i es fa sens cap ordre, la posibilitat de extraviar més d'un document será molt més alta.


1.2.Procediment de registre i posterior arxiu:


Tot procés d’arxivament és precedit per la selecció dels documents que han deformar part del conjunt de documentació a conservar . En el procés d’arxivament , es poden distingir les fases següent:

• Registre de la documentació
Recepció i registre de documents. Organització dels documents administratius. Arxiu de
documents. Conservació i eliminació de documents: avaluació i elecció. Gestió dels

documents electrònics. Certificació digital i signatura electrònica.

• Classificació i ordenació
La classificació és una fase del tractament documental d'un fons d'arxiu. És una tasca intel·lectual que consisteix en l'organització d'un fons documental a partir de la identificació de les categories i classes en les quals es pot agrupar sota una mateixa funció o activitat els documents, de forma lògica i jeràrquica.

• Codificació
La codificació dels documents es farà en una combinació de nombres aràbics i lletres majúscules, prenent com a referència els tipus de processos i els processos com es detalla a continuació:

S'inicia amb les dues primeres lletres del nom del tipus de procés, seguit de les dues primeres lletres del nom del procés, després les dues primeres lletres del tipus de document i finalment el número consecutiu del document a dos dígits.

• Prearxivament
La fase d’arxiu prèvia a l’arxiu pròpiament dit que consisteix a organitzar la documentació en materials propers com una carpeta classificadora per després traslladar la documentació a l’arxiu definitiu.

• Arxivament i custòdia
Acció de col·locar els documents i expedients segons un ordre determinat a fi de facilitar-ne la conservació i la recuperació. Entenem per arxivament "Conjunt d'operacions que ens permet tenir els documents codificats, organitzats físicament i senyalitzats.


Qualsevol activitat econòmica o social genera gran quantitat de documentació que, finalment, és arxivada i guardada. 

1) El registre de la documentació.
El procés d’arxivament comença en el mateix moment en què la documentació a arxivar arriba a l’empresa. En aquest moment, hem de registrar aquesta recepció perquè quedi constància que la nostra empresa és dipositària d’aquesta documentació. A més, el registre ens proporcionaràinformació útil en les fases següents de l’arxivament i, també, en el moment enquè haguem de menester la documentació. Al registre acudirem per comprovar sila documentació que requerim, efectivament, es troba a l’empresa.
Analitzem-ho amb un exemple, imaginem que un client ens diu que ha enviat una carta on s’adjuntava un xec. Nosaltres no tenim constància de que s’hagi client X mentre que el 430002 seria el client Y. produït aquesta recepció, però com rebem diversos xecs del mateix client no estem segurs. El que farem és anar al registre d’entrada de correspondència per veure si efectivament ha arribat. El mateix succeeix amb les factures que ens arriben, existirà un registre de factures on constin quines factures han arribat.

El registre agilitzarà molt la cerca de documentació. Quan hem de cercar un document o, simplement, que hem de constatar si hem rebut, o no, un escrit determinat, el que no tindria sentit seria que cada cop que se’ns plantegés aquest dubte haguéssim de buscar el document entre tota la documentació de l’arxiu.
Normalment, el que fem per constatar si s’ha rebut una certa documentació és mirar si hi ha l’anotació corresponent en el llibre de registre pertinent. Aquestes anotacions ens donaran algun tipus de pista sobre com podem trobar l’arxiu.



1.2.1 Identificació de suports, mobiliari, estris, elements d'arxiu i contenidors.



Tipus de Arxivadors:

Verticals Unitats
Són els més corrents en tot departament  d'arxiu.  Són de dos, tres o el quatre calaixos, Ungles sobre Altres.  Aquets  mobles si col · loquen junts, uns al costat de d'altres, en tal manera Que donen Aspecte d'Ordre i paràgraf aprofitar l'Espai, paràgraf Consultes i Circulació del personal.





Unitats horitzontals
Estós mobles consistència en gavetes col · locades una al costat de altra. La seva BSG Més Freqüent és el paràgraf . Petites  Organitzacions I oficinas.




Unitats  independents
Es Fabriquen certs mobles Que constitueixen en si, unitats Independents. Consisteixen en una gaveta, materials de bon qualitat Sota Una marca en solitari. Fill de Example Elles els mobles Que utilitzen a una biblioteca per Al Catàleg de Targetes.




Els Arxivadors de han tengut una gran evolució. Primitivament  els Mètodes d'arxivar consistia simplement es guardar el dels Papers. Tenien Grans desavantatges Doncs no oferien Ordre ni protection algún exceptuant el cronològic Ordre, d'acord estafa do Rebut o Expedició.


Ganxo o espigó



PORTA MARBETE


És el primitiu Més Sistema. Coincidint en un clau o ganxo estafa de base de metalls per què descansi sobre la taula o l'escriptori. Els Papers sí enganxen a l'espigó a La mesura que reben. Tenen el desavantatge següent.
• No es protegeixen els papers contra la pols.
• Els documents poden desprendre i perdre estafa facilitat.
• Per aconseguir sense document determinat fenc que treure del ganxo Tots Els Anteriors a ell i tornar-los a col · locar en mateix l'ordre.
Actualment  s’usa el ganxo en alguns petits Negocis, botigues al detall, farmàcies, etc Aquesta manera d'guardar papers és temporal, si retira al final del período  paràgraf servei  arxivats d’acord a mètodes moderns.




Kardex

D'una banda es diu així, al conjunt especial de
procediments d'arxiu, que, en forma sistemàtica, s'empra modernament per al control de determinades activitats dins d'una empresa i vaig donar vinya o a l'o col·lectiva. D'altra banda, també se li crida així al moble, generalment metàl·lic, per arxivar fichas en posició horizontal en la safata adequada.

En algunes empreses o negocis utilitzen el KARDEX per portar en les fichas el registre i control dels clients que tenen deutes amb la mateixa i a mesura que elles les van cancel·lant se'ls va disminuint aquest deute.



Niu de coloma o caseller

És un moble de fusta que pot col·locar-se en la paret, o sobre una taula o escriptori. Consisteix en diverses divisions petites amb suficient fons per guardar en elles papers de la grandària corrent de carta.






Arxiu de caixa
És una caixa en forma de llibre, Conté un índex complet amb totes les lletres de l'alfabet. Est
va ser el primer sistema que va introduir guies per organitzar alfabèticament la correspondència.



Carpeta de manxa o acordió
Tenen diverses divisions i estan classificades en ordre alfabètic o numèric. Se li assigna una o diverses lletres de l'alfabet a cadascuna d'aquestes divisions.
                           

Arxius mòbils
És la forma d'arxivar més moderna que existeix. La posició en què es col·loquen els arxivadors ofereix economia en espai i es fa fàcil la cerca de documents.

Aquest sistema proveeix millor aparença, més espai, més viabilitat, més fl exibilidad, major facilitat i exactitud en arxivar o trobar papers o documents.





Arxius alfabètics
Són mobles d'aproximadament 1 m d'altura, pel gener al de tres gavetas, cada gaveta compta amb suports per a carpetes col·locades de forma vertical, cadascuna identifica cada amb la respectiva categoria a la qual pertanyen els arxius que ella conté. Per exemple si en aquesta carpeta anem a guardar documents relacionats amb alfabetització li col·loquem aquest nom en la pestanya per a tal fi n, i la situem en ordre alfabètic. Com el moble conté més d'una gaveta, en el portamarbete,


Escrivim l'interval corresponent, és a dir si en aquesta gaveta anem a col·locar categories des de la A fins a la G, per exemple, li col·loquem en el porta marbete (A-G), això dependrà del volum d'arxiu que tinguem.

Per prendre en compte: en general es confon arxiu amb arxivador, és clar que l'arxiu és el document, generalment de tipus, textual, il·lustrat o audivisual i l'arxivador és el contenidor d'aquests documents o arxius.

Materials d'Oficina

Les carpetes

L'ús de la carpeta és generalitzada dins d'una oficina, ja que no només s'usa per guardar els arxiu, sinó també per transportar diferents documents que són d'importància per a un.
En el cas de l'ús per arxivar documents s'utilitzen per col·locar documents que es relacionen
amb determinades persones, empreses o institucions o que es refereixen a un mateix assumpte, a més de les

factures i manuals, entre uns altres.

Tipus de carpetes

Segons el material del com estan fabricades.

• Manila • Cartró premsat. • De fibres. • De luxe.


A més hi ha carpetes miscel·lànies i carpetes individuals.

Pestanyes de les carpetes
Pestanya correguda: tota la part de darrere de la carpeta sobresurt com
una cambra o mitja polzada de la del front.

Pestanya tallada: estan col·locades de dos a cinc posicions, poden
tenir un tall d'una meitat, un terç, una cambra o un cinquè de l'ample
de la carpeta.

Pestanya reforçada: Carpeta la pestanya de la qual ha estat reforçada doblegant el mateix material de la riba superior.

Base de les carpetes
Hi ha carpetes amb dobleces o plecs addicionals a la base que permeten engrandir-les com en una polzada. En ella es pot arxivar major quantitat de documents dels quals s'arxivarien en una carpeta corrent. Són fabricats en *manila, fibra o cartró premsat.


Ganxos o claudàtors de les carpetes

En qualsevol tipus de carpeta, preferiblement de material gruixut i resistent pot usar-se un ganxo o claudàtor per agarrar els documents a la mateixa. Poden agarrar-se a la carpeta en qualsevol posició i poden usar-se més d'una en la mateixa carpeta.

                     




Guies

Són targetes indicadores, fetes de cartró fort i resistent. Són una mica més grans que les de paper que es va a arxivar.
Tenen doble funció:
• Actuen com a senyals per guiar la vista cap als llocs que es busquen en la gaveta.

• Ajuden a mantenir el material contingut en la gaveta.




Rètols

Són tirillas de paper que s'adhereixen a les pestanyes de les carpetes i a les gavetas (en la part defora) per escriure en elles els rètols o nombres. Quan el rètol ve imprès no s'usa marbete engomat. Els rètols són els cartells o rètols.






Fundes


Estris d'oficina




Trituradora de paper
                         
            Automàtica                                                              Manual

1.2.2 Reproducció i confrontació de la informació d'arxiu documental a digital.


Una de les principals característiques del món actual és la gran quantitat d’informació i documentació que poden gestionar les persones i les organitzacions.
En aquest sentit, cada cop més, les TIC desenvolupen un paper més important. Darrerament, cada cop més empreses apliquen polítiques “zero paper”, que són aquelles encaminades a reduir la utilització de documents en el suport paper tradicional.
Entre els principals avantatges que comporta la utilització de les TIC en el procés de gestió de la documentació trobem:


• Necessita menor espai: en una memòria USB o en un disc dur es poden enmagatzemar milers de documents que en paper ocuparien molt més espai.
• Tenen sistemes de cerca automàtica de documents: mitjançant el mateix sistema operatiu es pot demanar la cerca de documents fent servir criteris de cerca o filtres com els caràcters continguts en el nom, la data de creació, el format de l’axiu, etc.
• Facilitat de reproducció: els arxius en format digital poden ser copiats amb un cost pràcticament nul i, a més, les reproduccions tenen exactament la mateixa qualitat. En canvi, la documentació en paper pot perdre qualitat en fotocopiar-se.
• Menor despesa d’impressió: si rebeu i emmagatzemeu els arxius en suport digital, deixa de ser necessària la seva impressió en paper fet que suposa un estalvi en paper i tinta o tòner.
• Facilitat d’accés: si els arxius s’emmagatzemen digitalment en un servidor que proveeix a una xarxa telemàtica, tota aquesta informació pot estar fàcilment accessible, tot i que siguis a molta distància del lloc físic on es troben emmagatzemats.
No es malmet pel pas del temps: si hem de conservar documentació durant un llarg període de temps, el paper amb el pas del temps, si no es conserva en les condicions adequades, es malmet. Les versions digitals
poden reemplaçar el seu continent fàcilment sense perdre qualitat.
Arxivar la documentació en format digital també comporta alguns inconvenients entre els quals destaquen:
• Menor comoditat per visualitzar els documents (la pantalla acostuma a no
ser tan còmoda com el paper).
• Pot facilitar l’accés a la informació a persones no autoritzades. Terceres persones podrien tenir accés a la documentació de la nostra empresa si no tenim prou protegit el sistema d’accés.
• Es poden produir problemes de funcionament a la xarxa que no permetin o
demorin l’accés a la documentació.
• En el cas de no tenir habilitats sistemes de còpies de seguretat pot ser fàcil que no sigui possible accedir perquè es produeixi una eliminació accidental
dels arxius o perquè els discos durs que la contenen s’espatllin.
• Els documents emmagatzemats digitalment, en no tenir la signatura manuscrita ni el segell de l’empresa emissora del document, poden no tenir la mateixa validesa legal.


Com a conseqüència dels avantatges de treballar amb arxius digitals en comptes d’utilitzar arxius en suport paper, cada vegada és més freqüent trobar organitzacions que digitalitzen la documentació i destrueixen, sempre que la còpia digital tingui la mateixa validesa legal, els documents originals. També en trobem que fan
l’emissió de documentació directament en versió electrònica. Cal tenir present, però, els requisits legals que han d’acomplir tota documentació electrònica per tal de tenir la mateixa validesa legal que l’equivalent en suport paper.






 Arxiu documental






  Arxiu digital



1.3 Procediments d'accés, recerca, consulta, recuperació, actualització, conservació i custòdia de la informació arxivada.


Un programa de gestió documental es pot definir com el conjunt d'instruccions en les quals es detallen les operacions per al desenvolupament dels processos de la gestió documental a l'interior de cada entitat, tals com:
  • Producció 
  • Recepció 
  • Distribució 
  • Tràmit 
  • Organització 
  • Consulta 
  • Conservació 
  • Disposició final dels documents 
1. Formulació de la consulta

Determinació de la necessitat i precisió de la consulta.
Determinació de competència de la consulta.
Condicions d'accés.
Disponibilitat d'informació en termes de restriccions per reserva o per conservació.
Reglament de consulta.

2. Estratègia de cerca

Disponibilitat d'expedients.
Disponibilitat de fonts d'informació.
Establiment d'eines de consulta.

3. Resposta a consulta

Atenció i servei a l'usuari.
Infraestructura de serveis d'arxiu.
Sistemes de registre i control de préstec.
Ús de testimonis i formats per al control de devolució.
Implantació de mitjans manuals o automàtics per a localització d'informació.
Conservació preventiva de documents:
Conjunt d'estratègies i mesures d'ordre tècnic, polític i administratiu orientades a evitar o reduir el risc de deterioració dels documents d'arxiu, preservant la seva integritat i estabilitat.


                        






1.4 Funcions i característiques dels sistemes operatius i d'arxiu:


El sistema operatiu és el conjunt dels diferents programes que controlen el funcionament d'un ordinador. Les seves funcions, entre d'altres, consisteixen a gestionar les transferències d'informació internes, procurar la comunicació de l'ordinador amb els operadors, controlar l'execució dels programes amb la detecció dels errors, encadenar automàticament les feines, optimitzar els recursos (memòria, unitat aritmètica, etc), carregar i descarregar automàticament els programes en funció de l'espai de memòria i dels diferents perifèrics.

El sistema operatiu és el programari responsable de gestionar els recursos en un terminal (ja sigui un ordinador personal, un telèfon mòbil, etc). El sistema operatiu actua com a amfitrió dels diversos programes d'aplicació que normalment corren sobre una màquina. Una de les principals funcions és gestionar els detalls de l'operació del maquinari, de manera que els diversos programes no se n'hagin d'ocupar, alleugerint i fent més fàcil així el procés de programació d'aquestes aplicacions. La gran majoria d'ordinadors, des de telèfons mòbil, ordinadors personals, videoconsoles fins a supercomputadors, usen algun tipus de sistema operatiu.

Els sistemes operatius ofereixen diversos serveis als programes d'aplicació i als usuaris. Les aplicacions poden accedir a aquests serveis a través d'API(application programming interfaces o interfície de programació d'aplicacions) o a través de crides de sistema. En sistemes mòbils i d'escriptori, la GUI(interfície gràfica d'usuari) acostuma a formar part del sistema operatiu, mentre que en sistemes més grans i multiusuari, la GUI s'implementa com un programa a part del sistema operatiu. Per a les funcions del maquinari (hardware) com d'entrada (input) i sortida (output) i l'assignació de memòria, el sistema operatiu actua com a intermediari entre els programes d'aplicació i el maquinari de l'equip.

Alguns dels sistemes operatius més comuns són Microsoft Windows, GNU/Linux, Mac OS X; també Solaris. Microsoft Windows és el que té amb diferència més quota de mercat en els segments d'ordinadors de sobretaula i portàtils; Microsoft Windows és una família de sistemes operatius propietaris més utilitzat en els ordinadors personals i és el més habitual dels sistemes operatius per a ordinadors personals, amb un 90% de la quota de mercat. Per altra banda, en el segment de servidors i sistemes encastats, l'ús està dividit entre diversos sistemes operatius. Per la llista completa de sistemes operatius vegeu llista de sistemes operatius.

Els sistemes operatius, en la seva condició de capa programari que possibiliten i simplifica el maneig de la computadora, ocupen una sèrie de funcions bàsiques essencials per a la gestió de l'equip. Entre les més destacables, cadascuna exercida per un component intern (mòdul en nuclis monolítics i servidor en micronuclis), podem ressenyar les següents:

· Proporcionar més comoditat en l'ús d'un computador.

· Gestionar de manera eficient els recursos de l'equip, executant serveis per als processos (programes)

· Brindar una interfície a l'usuari, executant instruccions (comandaments).

· Permetre que els canvis deguts al desenvolupament del propi SOTA es puguin realitzar sense interferir amb els serveis que ja es prestaven (evolutivitat).

Un sistema operatiu ocupa cinc funcions bàsiques en l'operació d'un sistema informàtic: subministrament d'interfície a l'usuari, administració de recursos, administració d'arxius, administració de tasques i servei de suport i utilitats





1.4.1 Configuració d'objectes en sistemes operatius. Forma d'operar.


Les Finestres
Totes les finestres de Windows segueixen la mateixa estructura , si no les coneixes no et preocupis perquè a continuació te les expliquem .



La finestra que tens a dalt és la que s'obre al prémer sobre la icona El meu ordinador. L'estil d'aquesta finestra és similar al d'altres aplicacions . Les finestres de Windows estan formades per:

La barra de títol conté el nom del programa amb el qual s'està treballant ( Microsoft Word ) i
també apareix el nom del document obert ( no_descargar.doc ) . A l'extrem de la dreta estan
els botons per minimitzar , restaurar i tancar



El botó minimitzar 
converteix la finestra en un botó situat a la barra de tasques de Windows XP.
El botó maximitzar amplía la mida de la finestra a tota la pantalla .
El botó restaurar permet tornar la pantalla al seu estat anterior .
El botó de tancar s'encarrega de tancar la finestra . En el cas d'haver realitzat canvis en algun
document et preguntarà si desitges guardar els canvis abans de tancar .

La barra de menús conté les operacions del programa , agrupades en menús desplegables . En fer clic en Arxiu , per exemple , veurem les operacions que podem realitzar amb els arxius .
Si en un menú apareix una opció amb una petita fletxa a la dreta vol dir que aquesta opció és un menú que conté al seu torn altres opcions . Per exemple: " Enviar a " . Si vols desplegar el menú associat només has de mantenir uns segons l'opció seleccionada , si ho fas amb el ratolí utilitza la data de la dreta .




Si en un menú et trobes una opció que conté punts suspensius , (per exemple 
Compartir i seguretat ... ) vol dir que aquesta opció necessita més informació per executar-se, normalment s'obre un quadre de diàleg en el qual pots introduir aquesta informació .
Si et trobes amb una opció atenuada vol dir que no és posible seleccionar- en aquests moments. En aquesta imatge : "Enganxa accés directe " està atenuada .
 
La barra d' eines conté icones per executar de forma inmediata algunes de les operacions més utilitzades . Aquestes operacions també es poden executar des de la barra de menús .
 

Les barres de desplaçament permeten moure'ns al llarg i ample del full de forma ràpida i senzilla , simplement cal desplaçar la barra arrossegant-la amb el ratolí , o fer clic a les fletxes . Hi ha barres per a desplaçar horitzontal i verticalment . El quadradet amb uns punts que hi ha a la dreta serveix per canviar de mida la finestra , només cal fer clic i arrossegar .



La barra d'estat sol utilitzar per oferir certa informació a l'usuari . Aquesta informació pot variar en funció de la finestra que tinguem oberta .
En el nostre cas ens informa que tenim dins de El meu ordinador 129 objectes , ens queden 5,50 GB lliures en el disc , i l'objecte seleccionat ocupa 1,37 MB.
Aquesta barra no es veu , per defecte, en Windows XP , pots activar o desactivar des del menú Veure , Barra d'estat.




L'escriptori

L'Escriptori és la primera pantalla que ens apareixerà un cop s'hagi carregat el Sistema Operatiu amb el qual treballarem , en el nostre cas serà l'escriptori de Windows XP .
Un cop s'ha carregat Windows XP ens apareix la següent pantalla , pot succeir que variï respecte a la que tens al teu PC ja que permet personalitzar-la.












A l'escriptori tenim icones que permeten obrir el programa corresponent . Per exemple fent clic a la icona s'obre l'Internet Explorer . Més endavant veuràs com crear-los i organitzar-los en l'escriptori , també t'explicarem com canviar el fons .

La paperera de reciclatge
La paperera no és més que un espai en el disc dur reservat per a emmagatzemar la informació que eliminem perquè en cas d'eliminar algun arxiu o carpeta per equivocació tinguem la possibilitat de recuperar , per defecte la paperera restaura els arxius o carpetes en el lloc del qual es van eliminar , és a dir si jo eliminar un arxiu situat en C : \ Els meus documents quan ho restauri ho tornarà a guardar en aquesta carpeta . Per obrir la paperera situa't en l'Escriptori i fes doble clic sobre la icona de Paperera de reciclatge .



Restaurar Arxius o carpetes en el seu lloc d'origen .
Per restaurar tots els elements de la paperera fer clic a la fletxa verda de la part esquerra que diu Restaurar tots els elements .
Si només volem restaurar alguns elements :
1) Selecciona els Elements a restaurar fent clic sobre ells . Si són elements alternatius utilitza la tecla Control per seleccionar o la tecla Maj si són consecutius .
2 ) Una vegada seleccionats apareixerà en la fletxa verda de la part esquerra un rètol que diu Restaurar aquest element o Restaurar els elements seleccionats
Els arxius seleccionats tornaran a estar al lloc on es trobaven abans de ser eliminats .
Si no tens visible la part dreta de la paperera també pots restaurar des del menú Fitxer seleccionant l'opció Restaurar .
 Si no saps on eren anteriorment els elements a restaurar fixa't abans de restaurar en la ruta que apareix a la columna Ubicació original ja que és aquí on el guardarà .
Restaurar Arxius o carpetes en un lloc diferent del que es va eliminar .
1) Selecciona els Elements a restaurar .
2) Prem sobre la selecció amb el botó dret i es desplegarà un menú de context , seleccioneu l'opció Tallar .
3) Veus a l'explorador de Windows i situa't a la carpeta on vols restaurar els arxius , després prem Enganxar o ( control + V ) .

Eliminar Arxius o Carpetes de la Paperera
Abans d'eliminar algun element de la paperera has de tenir molt clar que un cop eliminat no podràs recuperar-lo.
Si vols eliminar algun arxiu o carpeta de la paperera segueix aquests passos :
1) Selecciona els Elements a eliminar .
2) Prem el botó que eliminarà els elements seleccionats . També pots fer-ho amb el teclat
prement la tecla Supr 
Els arxius seleccionats desapareixen i no es poden recuperar .

Buidar la Paperera

Els elements que eliminem solen guardar-se en la paperera i arriba un moment en què haurem de buidar per alliberar espai en disc o perquè no volem seguir tenint aquests elements emmagatzemats , llavors haurem de buidar la paperera . Per fer això només hauràs de punxar en la icona de la part esquerra que posa Buidar la Paperera de reciclatge . Seguir aquests passos :
1) Apareixerà una finestra preguntant ¿ Confirma que desitja eliminar aquests X elements ? on X és el nombre d'elements que tens en aquests moments a la paperera . Prem Sí en el cas d'estar segur voler Buidar .

Les Barres i El Botó Inici



Barra de Tasques . La barra de tasques és la que apareix a la part inferior de la pantalla . A l'extrem esquerre hi ha el botó Inici , a continuació tenim la zona d'accessos directes , després els programes oberts i finalment l'àrea de notificació .

El Botó Inici . És el botó a través del qual podem accedir a tot el ventall d'opcions que ens ofereix Windows XP . Si ho seleccionem es desplegarà un menú semblant al que et mostrem a continuació .
A la part central hi ha dues zones :
La de l'esquerra conté al seu torn tres àrees separades per una línia prima .
A l'àrea superior apareixen els programes Internet Explorer i Microsoft Outlook , a l'àrea següent Microsoft Word i Bloc de notes. D'aquesta manera tenim un accés més ràpid als programes que més utilitzem .
apareixen els programes que hem estat utilitzant darrerament , en el cas de la imatge
Per accedir a la resta dels programes tenim el triangle verd Tots els programes . En fer clic apareixen els programes que tenim instal · lats en la nostra PC . A la zona de la dreta apareixen icones per anar a les parts de Windows XP que es fan servir més sovint : Els meus documents , Les meves imatges , La meva música i Els meus llocs de xarxa .
Amb la icona Panell de control podrem configurar i personalitzar l'aspecte del nostre ordinador al nostre gust .
Si tenim algun dubte podrem recórrer a l'Ajuda que Windows ens ofereix
Amb la icona Cerca podrem cercar fitxers que no sabem on estan guardats .
L'opció Executar permet executar directament comandes , s'utilitza per exemple per entrar al registre de windows .
Finalment , a la part inferior hi ha les opcions Tanca sessió i Apagar . La primera permet tancar la sessió actual i la segona ens permetrà reiniciar novament el nostre ordinador o apagar-lo.

La zona d'accessos directes 

Conté icones que s'utilitzen per accedir més ràpidament a un programa . Per col · locar aquí una icona n'hi ha prou arrossegar des de l'escriptori . Aquestes icones són accessos directes que podem crear nosaltres mateixos , això ho veurem en la pàgina següent .
Per executar simplement cal fer clic a algun d'ells .
La icona representa l'escriptori , s'utilitza per minimitzar les finestres que ara tenim obertes per accedir més ràpidament a l'escriptori .
La iconarepresenta l'Outlook Express , s'utilitza per accedir més ràpidament al correu electrònic.
La iconarepresenta l'Explorador de Windows , s'utilitza per accedir més ràpidament al sistema de arxius .
La iconaobre el reproductor de Windows Media amb el qual podrem escoltar música , gravar cançons , etc .

Programes oberts 

En aquesta zona apareixen els botons dels programes que estan oberts i unes petites fletxes negres cap
amunt i cap avall . Si el botó apareix més fosc vol dir que aquesta és la finestra amb la que estem treballant en aquest moment.
En fer clic sobre cada botó ens situem en el programa corresponent .
Quan hi ha diversos programes oberts del mateix tipus s'agrupen en un botó .
Més a la dreta poden aparèixer , com veus a la imatge anterior , unes fletxes negres cap amunt i cap baix que serveixen per desplaçar-se pels botons , en el cas que hi hagi tants que no hi caben tots en la barra de tasques .

L'àrea de notificació 

Aquesta àrea conté icones que representen els programes residents ( programes que es carreguen automàticament en encendre PC ) i altres informacions addicionals. Per exemple pot aparèixer la indicació de l'idioma , en aquest cas ÉS , per espanyol ; també veiem el cap del panda que representa un programa antivirus .
El botó rodó permet expandir o contraure la zona que conté les icones de programes residents. També apareix l'hora . Si vols obrir-los només has de fer doble clic sobre ells .

Els Icones i Accessos directes
Les icones i els accessos directes són petites imatges situades a l'escriptori de Windows XP .  Igual que els botons , les icones tenen com a objectiu executar de forma immediata algún programa . Per arrencar l'aplicació associada has de fer un doble clic amb el botó esquerre del ratolí .

Com crear un Accés directe
1) Sobre l'Escriptori fer clic amb el botó dret del ratolí .
2) Seleccionar l'opció Accés directe al menú Nou .
Apareixerà un quadre de diàleg perquè indiquem el programa del qual volem un accés directe .
3) Fer clic sobre el botó Examinar per buscar el programa .
4) A la casella Cerca a seleccionar la unitat desitjada i buscar l'arxiu o carpeta desitjada .
5) Després de seleccionar l'arxiu o carpeta prémer
el botó Obre.
6 ) Seleccionar Següent .
7 ) Donar-li el nom al Accés directe .
8 ) Prémer Finalitzar
Un cop tenim la icona a l'escriptori , podem
deixar-ho aquí o arrossegar-lo a la barra d'accés ràpid de
la barra de tasques .

Introducció al Panell de control
El Panell de control està ple d'eines per canviar l'aspecte i el comportament de Windows.
Per obrir el Panell de control, feu clic a Inici i , a continuació, a Tauler de control . Si el seu equip està configurat a Vista clàssica amb el conegut menú Inici, feu clic a Inici, Configuració i , després , feu clic a Tauler de control .
En obrir per primera vegada el Panell de control podrà veure alguns dels elements més utilitzats organitzats per categories . Per obtenir més informació sobre un element del Panell de control mentre és a la Vista per categories , desplaci el punter del ratolí per sobre de la icona o del nom de la categoria i llegiu el text que apareix. Per obrir un d'aquests elements , feu clic a la icona o en el nom de la seva categoria . Alguns d'aquests elements obren una llista de tasques que pot realitzar , així com una selección d'elements del Tauler de control. Si obre el Tauler de control i no veu l'element que voleu , feu clic a Canviar a Vista clàssica . Per obrir un element , feu doble clic a la icona . Per obtenir més informació sobre un element del Panell de control mentre està a la vista clàssica , desplaci el punter del ratolí per sobre de la icona i llegiu el text que apareix.

La data i l'hora del rellotge de l'ordinador
PC té un rellotge situat a la part dreta de la barra de tasques .
Si vols conèixer el dia de la setmana en què estem hauràs de situar sobre l'hora i esperar uns segons perquè aparegui la data completa
També pots consultar i modificar les propietats del rellotge amb el quadre de diàleg que apareix a continuació i que apareix en fer doble clic sobre l'hora de la barra de tasques . 


Per canviar la data s'han de seguir els següents passos :
1) Fer doble clic sobre l'hora de la
barra de tasques .
2) Per canviar el mes situa't sobre la

casella dels mesos i fes clic amb el
ratolí sobre la fletxa situada a l'
dreta . Llavors es desplegarà una
llista amb els mesos . Seleccioneu el que
vulguis .
3) Per canviar l'any situa't en la
casella de l'any ( al costat dret del
mes ) i amb les fletxes podràs augmentar
o disminuir l'any en què ens
trobem .
4) Per canviar el dia selecciona el que
vulguis del calendari que apareix.
5) Fes clic al botó Acceptar i que
es tanqui el quadre de diàleg .

Per canviar l'Hora has de fer el següent :
1) Situa't a la casella de l'hora .
2) Per canviar l'hora selecciona els dígits de l'hora i amb les fletxes de la dreta augmenta- o
disminúyela .
3) Aquest mateix procés hauràs de fer-ho amb els minuts i
segons.

Configurar la Pantalla
Prem amb el botó dret del ratolí en algun lloc de l'escriptori que no contingui icones i selecciona l'opció del menú contextual que es desplega . Apareix la finestra Propietats de Pantalla on podràs canviar els paràmetres de configuració .


Propietats

El Fons de Pantalla
Per canviar el fons de pantalla triï la pestanya Escriptori i selecciona el nou fons de la llista que apareix a la part inferior esquerra.
Un cop seleccionat el fons que vulguis podràs triar com vols que aparegui la imatge amb l'opció Posició, que té les opcions :
• Centrada apareixerà la imatge de la mida real i en mig de la pantalla .
• En mosaic apareixeran tantes imatges com es necessitin per omplir tot el fons .
• Expandida apareixerà la imatge una sola vegada ocupant tot el fons .
També és possible posar com a fons una altra imatge que no aparegui a la llista , per a això hauràs de primer el botó Examinar i buscar la imatge que vols sempre que el format de la imatge sigui compatible , per exemple podrem posar una imatge amb format . bmp , . jpg , . gif . Un cop seleccionada la imatge desitjada i el tipus de presentació prem D'acord.

El Protector de Pantalla
A vegades sol passar que la PC està inactiu uns minuts , per la qual cosa s'aconsella disposar d'algun estalvide pantalla activat per evitar que hi hagi una imatge fixa durant molt de temps ja que els punts de la pantalla poden estar rebent els raigs que fan que s'il · lumini massa temps i pot danyar-se.
De la llista desplegable selecciona el protector que més t'agradi , tindràs una petita representació a la finestra de dalt .
Amb l'opció Vista prèvia pots veure com quedarà un cop posat . Quan moguis el ratolí o premis alguna tecla la vista prèvia acabarà.
Pots modificar l'interval de temps que triga a aparèixer el protector de pantalla amb el paràmetre Esperar.

La Aparença de la pantalla
Com personalitzar les finestres de Windows XP .
Selecciona la pestanya Aparença de la finestra
Propietats de Pantalla .
De la llista Element selecciona quina part de les finestres de Windows desitges personalitzar . per exemplel'escriptori , les icones , etc .
De la llista de Combinació selecciona algun dels estils que et proposen .
De la pestanya de Font selecciona l'estil de lletra que més t'agradi . Pots indicar també la seva mida i segons l'element que sigui podràs canviar el color .
Un cop creada la teva aparença personalitzada pots guardar prement a Anomena i desa i donant-li un nom .
Un cop seleccionats els canvis que desitges prem a D'acord .

La Resolució i els colors
Podem triar la quantitat de Colors amb els que treballarànostra pantalla , segons la targeta
gràfica .
Amb l'Àrea de pantalla podem triar la resolució. Aquesta influeix en la grandària de les
imatges , amb una resolució menor són les imatges , per seleccionar la resolució que vulguis desplaça la barra d'Àrea de pantalla i la resolució anirà canviant , podràs veure com queda a la pantalla que t'apareix dalt . després premem Acceptar .


Utilitza desfragmentar de disc
Per a realitzar algunes tasques , potser caldria iniciar sessió com a administrador o com a membre del grup Administradors .

Quan eliminem algun arxiu quedarà un àrea lliure entre la informació d'altres arxius . d'aquesta forma , cada arxiu eliminat va deixant el seu corresponent "buit" . Aquests espais són al seu torn utilitzats per gravar altres arxius . Sol passar llavors que un arxiu gran, en crear-se , va aprofitant molts d'aquests buits , podent quedar d'aquesta manera fragmentat en nombrosos sectors . El sistema de arxius suporta i fa servir perfectament aquesta situació , però el accés a l'arxiu es fa més lent com a conseqüència d'un més freqüent desplaçament dels caps de lectura / escriptura . La situació podria complicar encara més si el programa ha de treballar amb dos o més aquests arxius fragmentats .
El procés de defragmentació ordena i organitza la informació de manera que cada arxiu ocupi una zona contigua , deixant tot l'espai lliure de la unitat al final de la mateixa; d'aquesta manera s'optimitzaran tant l'espai lliure com el temps d'accés a les dades .
Per obrir desfragmentar de disc feu clic a Inici , seleccioneu Programes , Accessoris , Eines del sistema i , a continuació, feu clic a desfragmentar de disc .

Utilitzar Alliberador d'espai en disc
El Alliberador d'espai en disc l'ajuda a alliberar espai al disc dur. El Alliberador d'espai en disc busca a la unitat i mostra els arxius temporals , arxius de memòria cau d'Internet i arxius de programa innecessaris que pot eliminar de forma segura . Pot fer que Alliberador d'espai en disc elimini alguns o tots aquests arxius .
Per obrir el Alliberador d'espai en disc , feu clic a Inici , seleccioneu Programes , Accessoris , Eines del sistema i , a continuació, feu clic a Alliberador d'espai en disc .
1 . Triar la unitat a la qual se li va a alliberar l'espai
2 . Triar que arxiu s'eliminaran . Fer clic a D'acord
La calculadora
Podem trobar fent clic a Inici , després Programes , Accessoris i Calculadora .
Tenim dues versions de la calculadora : la estàndard i la científica . La primera reprodueix les funcions de una calculadora comú com les de butxaca .
Per treballar amb la calculadora estàndard podem treballar amb el ratolí fent clic als botons o podem treballar amb el teclat numèric ..
Per accedir a la calculadora científica fem : menú Veure i Científica , treballem igual que la calculadora estàndard amb el ratolí o amb el teclat numèric , només que per a les funcions com x ^ i haurem d'utilitzar el ratolí . En aquest exemple de funció posaríem : «2 TECLA X ^ i 5 " llavors seria 25 .
Per treballar amb la calculadora sense utilitzar el ratolí podem recórrer al telado numèric situat a la part dreta del teclat on només hi ha números i les operacions bàsiques ; això dins de la calculadora estàndard; per la científica haurem de recórrer al ratolí .



 Calculadora en mode científica Calculadora en mode estàndard  per càlculs estadístics i científics avançats per a càlculs senzills .






Windows Media
Aquesta nova eina que incorpora Windows XP ens permet escoltar música d'un CD , sintonitzar emissores de la ràdio , reproduir un vídeo , etc . També ens permet gravar cançons d'un CD al disc dur de l' ordinador per així generar llistat de cançons preferides i després poder escoltar-les.
A continuació veurem com es manegen les diferents opcions que el propi reproductor de multimèdia ens ofereix .
Per executar el reproductor de multimèdia ho podem fer des de l'escriptori fent doble clic sobre l' accés directeque Windows crea quan s'instal · la, també ho podem fer a través del botó
Inici , seleccionem el menú Tots els programes ia continuació busquem Reproductor de Windows Media .
També podem executar des de la barra d'accés ràpid si la tenim visible .

El Reproductor de CD
Per reproduir un CD s'utilitza la pestanya CD d' àudio , amb ella pots tant escoltar un CD de música com copiar cançons d'un CD al disc dur per posteriorment poder escoltar-les.
Normalment el reproductor de multimèdia s'activa automàticament quan inserim un CD al lector llevat que ja estigui actiu .
La imatge que pots trobar-te en visitar la pestanya de CD d'àudio és similar a la que et mostrem a continuació .
En aquesta finestra et mostrarà la llista de cançons que el CD conté , indicant al seu torn característiques com el nom de la cançó , l'intèrpret i la durada de la cançó en minuts .
Per reproduir una cançó qualsevol del CD únicament seleccioneu-la i del menú Reproduir selecciona l'opció Reproduir / Pausa o prem el botó Play .
L'Explorador de Windows
L'Explorador és una eina indispensable en un sistema operatiu ja que amb ella podem organitzar i controlar els arxius i carpetes dels diferents sistemes d'emmagatzematge que disposem , com pot ser el disc dur, la disquetera , etc .

Iniciar l'Explorador de Windows
La forma més ràpida d'arrencar l'Explorador és mitjançant la icona  Explorador així : prémer el botó Inici , selecciona Programes , selecciona Accessoris i selecciona l'Explorador de Windows de la barra de tasques o l' escriptori . 
També es pot arrencar l'Explorador des del botó Inici seleccionant meus documents , Les meves imatges o meva música , la diferència és que en aquests casos ens situarem directament en aquestes carpetes .

La Finestra del Explorador



L'explorador consta principalment de dues seccions , a la part esquerra apareix l'arbre de directoris , és a dir , la llista d'unitats i carpetes que tenim . Només apareixen unitats i carpetes, no arxius . en aquesta imatge apareixen diverses carpetes com My Library , ... la icona de Mi PC.
 Els meus llocs de xarxa i la Paperera de reciclatge .
A la dreta trobem l'altra secció , aquesta mostrarà el contingut de la carpeta que tenim oberta a la secció de l'esquerra . Aquesta secció mostra les carpetes i els arxius . En aquest cas apareixen els arxius que hi ha a la carpeta IMATGES EXCEL . Segons el tipus de vista que tinguem activat veurem diferent tipus d'informació sobre els arxius , en aquest cas veiem el nom , mida , tipus i data de modificació de cada arxiu perquè tenim activada la vista Detalls . Més endavant veurem com canviar-la.
A continuació expliquem les diferents barres que componen aquesta finestra .
Com en qualsevol finestra de Windows tenim la barra del títol que mostra el nom de la carpeta en la qual ens trobem .
La barra de menús conté els menús que no permeten l'acces a totes les operacions que es poden realitzar sobre un arxiu o carpeta . En punxar en cada menú s'obriran les opcions que el componen .
La barra estàndard conté botons per les operacions més utilitzades , d'aquesta manera ens agilitza les operacions .
Si no està visible aquesta barra selecciona del menú Veure , l'opció Barra d'eines , a continuación selecciona l'opció Estàndard .
• El botóens permetrà anar a l'última pàgina que hàgim vist . El botó del costat, quan està actiu , permet anar una pàgina endavant .
• El botóAmunt ens permetrà pujar de nivell , és a dir , situar-nos en la carpeta que conté la carpeta actual .
• El botóde Recerca ens mostra una finestra en la qual podem buscar l'arxiu que nosaltres li diguem .
• El botóCarpetes fa que a la part esquerra de la finestra es vegi l'estructura de les carpetes o bé una zona amb les tasques més freqüents segons l'arxiu que tinguem seleccionat , en aquesta zona podem trobar , entre altres, els següents botons :
• El botópermet copiar a una altra carpeta arxius o fins i tot una altra carpeta .
• El botópermet moure carpetes o arxius o altre lloc .
• Amb el botópodrem eliminar una / es carpeta / so arxiu / s.

Desfer . Per poder desfer l'últim canvi que hàgim fet en l'estructura de directoris tenim al menú Edició, l'opció Desfer .
El resultat que obtenim en copiar o moure és similar ja que amb els dos tindrem l'arxiu o carpeta en el lloc que nosaltres desitjàvem , però amb una diferència ja que en moure , la carpeta o arxiu original desapareix mentre que en copiar mantindrem l'arxiu o carpeta original.
Moure un element consisteix en tallar i enganxar-lo en un altre lloc.L'últim botóens permet canviar les vistes de les carpetes ( vista detall , vista icones grans , ... ) .

La barra d'adreces és molt coneguda a Internet perquè és en ella on apareix la direcció de la pàgina web que estem visualitzant . En l'explorador de Windows el funcionament és el mateix però mostrat el nom de la carpeta on ens trobem .
Fent clic a la fletxa negra apareixerà l'estructura amb els discos del nostre ordinador .
Si escrivim un nom a la barra d'adreces i premem la data verda Windows buscarà aquest nom a Internet .



La barra d'estat mostra informació addicional sobre els elements que tenim seleccionats . aquesta barra és opcional , per activar anar al menú Veure , i punxar en Barra d'estat . Observa la imatge anterior de la finestra de l'explorador de Windows en la qual tenim seleccionats cinc objectes .


Si et fixes en la part inferior de la finestra podràs apreciar la barra d'estat , hi apareix información del nombre d'objectes seleccionats i la mida total dels fitxers seleccionats ( en Kb , 1Mb són 1024 Kb ) . Aquesta barra és força útil ja que podem saber ràpidament si els fitxers seleccionats entren en un disquet ( disquet són 1.44 MB , és a dir , 1474 Kb aproximadament ) .
Si selecciones un únic objecte i es tracta d'un arxiu et mostrarà informació sobre quin tipus d'arxiu és , en el cas de tractar-se d' una unitat o una carpeta et mostrarà el nombre d'objectes ( carpetes o arxius ) que conté i l'espai lliure que queda a la unitat en la qual ens trobem .

Seleccionar Arxius
Si vols seleccionar un únic arxiu o carpeta només has de fer clic sobre ell , d'aquesta manera les accions que facis s'executaran únicament sobre aquest element .
Si vols realitzar una operació sobre diversos arxius o carpetes de l'Explorador de Windows et permet tenir seleccionats diversos elements al mateix temps.
Per seleccionar elements consecutius
Feu clic sobre el primer element i després fes clic sobre l'últim mantenint premuda la tecla de majúscules .
Aquesta operació també es pot fer només amb el ratolí , per a això situa't darrere del primer arxiu que vols seleccionar però no sobre, després fes clic amb el botó esquerre del ratolí i sense deixar-lo anar arrossega'l , ha d'aparèixer un marc que t'indica l'àrea que abasta la selecció , segueix arrossegant fins abastar tots els elements a seleccionar i després deixa anar el botó del ratolí .
Per seleccionar diversos elements alternatius
Selecciona el primer element i després veu seleccionant cada element prement la tecla Control .

Crear i Eliminar Carpetes
Per CREAR una carpeta cal situar-se al lloc on volem crear-la.
Anirem obrint el ventall de carpetes que tenim prement sobre la + situada a l'esquerra de les carpetes .
Si premem sobre la creu d'una carpeta aquesta es desplegarà i apareixeran totes les carpetes que conté ella i la creu passarà a convertir-se en un signe menys - , aquest s'encarregarà de contraure el ventall desplegat , és a dir , ocultarà el contingut de la carpeta seleccionada .
Un cop albirada la qual volem la seleccionarem fent un clic sobre ella . Obrir el menú Fitxer , seleccioneu l'opció Nou ia continuació seleccionar l'opció Carpeta .
Ara podrem observar a la finestra inferior dreta una nova carpeta que té com a nom Nova Carpeta , aquest és el nom que Windows s'aplica per defecte a les carpetes que creem , en el cas de trobar una altra carpeta amb aquest nom la cridarà Nova Carpeta ( 2) , Nova Carpeta (3 ) , així successivament.
El nom de la carpeta es pot canviar però això ho veurem més endavant .
Si et fixes en les dues imatges que tens a continuació , podràs comprovar clarament com canvia el explorador de Windows quan crees una nova carpeta .
Aquesta és la imatge que pot presentar la secció de les carpetes de l'Explorador de Windows abans de crear una nova carpeta


Aquesta és la imatge que pot presentar la secció de carpetes després de crear una nova . La carpeta que està seleccionada és la nova carpeta que s'ha creat dins de la carpeta Internet i FrontPage
 Per a ELIMINAR una carpeta cal situar-se primer sobre ella .
Un cop seleccionada la carpeta ens anirem a la barra Estàndard i premerem el botóSupr o podem utilitzar la tecla
Quan eliminem una carpeta o un fitxer , per defecte Windows el mourà a la paperera de reciclatge . es pot modificar la configuració perquè ho elimini directament , encara que això ho veurem més endavant .
La paperera de reciclatge no és més que un espai reservat al disc dur perquè en cas d'haver eliminat algun element que ens calia puguem recuperar-lo.

Eliminar Arxius
Per eliminar un arxiu seguirem els mateixos passos que per suprimir una carpeta , però en comptes de seleccionar la carpeta seleccionarem l'arxiu .

Copiar Carpetes o Arxius
Seleccionem l'element a copiar .
Premem el botó Copiar a que obrirà una nova finestra titulada Copiar elements . Si no tenim aquest botó a la barra d'eines anirem al menú Edició i seleccionarem Copiar a la carpeta ... Buscarem la carpeta on anem a copiar l'element seleccionat . El funcionament és igual al de l'explorador de Windows .Si premem a la + que apareix a l'esquerra desplegarem la carpeta .
Un cop seleccionada la carpeta premerem Copia. En el cas de no tenir creada la carpeta on anem a copiar la informació premerem Crea Carpeta , escriurem el seu nou nom i premerem acord.
En aquest viewlet pots veure com copiar i moure carpetes o arxius

Moure Carpetes o Arxius

Moure una carpeta o arxiu significa copiar l'element al seu destí i després eliminar-lo de la seva posición inicial . Els passos a seguir són molt similars .
Premerem el botóMou a que obrirà una nova finestra titulada Moure elements . Buscarem la carpeta on anem a moure l'element seleccionat . Un cop seleccionada la carpeta premerem Moure .

En el cas de no tenir creada la carpeta on anem a moure la informació premerem Crear mogui Carpeta .
Escriurem el nou nom a la carpeta .
Premerem acord.
Tant si movem com si copiem una carpeta o arxiu pot succeir que el nom d'alguna / o de elles / us coincideixi amb el nom d'alguna carpeta o arxiu del destí, en aquest cas Windows preguntarà si volem reemplaçar l'arxiu o la carpeta existent per l'altre arxiu o carpeta nou / va .
Quan copiem o movem una carpeta es copia o mou tot el seu contingut .

Canviar el nom a una carpeta o arxiu
Seleccionarem la carpeta o l'arxiu al qual vulguem canviar-li el nom .
Amb el botó dret del ratolí farem clic sobre ell o ella .
Seleccionem Canviar Nom del menú contextual llavors el nom de la carpeta o arxiu estarà
seleccionat i amb el cursor parpellejant a l'interior del requadre del nom .
Escriurem el nou nom .
Premerem Intro o farem clic fora de la carpeta o arxiu perquè els canvis es facin efectius .

Propietats de les Carpetes i Arxius
Tant les carpetes com els fitxers tenen les seves pròpies característiques , per exemple la mida, la ubicació ,
la data de creació , els seus atributs , etc .
Per conèixer les característiques d'una carpeta o arxiu hem de punxar sobre ell amb el botó dret del ratolí .
Seleccionar l'opció Propietats del menú que es desplega .
Apareixerà una finestra amb diverses pestanyes . Segons es tracti d'una carpeta o un tipus de fitxer concret apareixeran unes determinades solapes . Per exemple , per al cas d'una carpeta apareixeran aquestes solapes :
La pestanya General conté informació sobre:
Tipus : Descriu amb quin tipus d'element estem tractant , si és
un arxiu més d'indicar amb quina aplicació s'obre.
Ubicació : La ruta on està guardat
Mida : Apareix la mida tant en megabytes com en bytes ,
si és una carpeta la mida d'aquesta anirà en funció de la grandària dels arxius que conté .
Conté : Si és una carpeta indica el nombre d'objectes que hi ha al seu interior.
Creat: La data en què va ser creada la carpeta o l'arxiu .
Modificat i Últim Accés: Són característiques dels arxius , modificat guarda la data de l'última modificació i Últim Accés l'última vegada que es va obrir l'arxiu independentment que es fessin canvis o no .
Atributs : Són els permisos que tenen sobre l'arxiu o carpeta . L'atribut de Només lectura permetrà llegir i no esborrar , l'atribut ocult fa la carpeta o arxiu invisible i l'atribut modificat indicarà si ha estat modificat després de la seva creació .
La pestanya Compartir conté informació sobre els permisos que s'ofereixen als altres usuaris de la xarxa sobre les nostres carpetes o arxius .
Si vols conèixer com compartir una carpeta visita el nostre tema avançat
La pestanya Personalitzar permet canviar propietats de la carpeta o arxiu .

Ordenar Carpetes
Si vols ordenar les carpetes i arxius continguts en una determinada carpeta segueix els següents passos :
1 . Situa't a la carpeta que vols ordenar

2 . Desplega el menú Veure i selecciona l'opció Organitzar
Icones .
3 . En desplegar el menú apareixeran els diferents camps pels que podràs ordenar . Seleccioneu el que vulguis, per exemple per Mida .