L’estructura de presentació de les dades és una de les principals fites del model relacional: que l’usuari vegi la informació d’una manera còmoda i independent de com s’emmagatzema físicament.
Aquesta capacitat d’independitzar la part física de la lògica és capital en el model relacional ja que dóna una visió uniforme de la informació, tot i que el sistema utilitza mecanismes força complexos per a l’emmagatzematge.
Exemple sobre estructura de les dades Imaginem la relació dels alumnes d’un curs a qualsevol IES de Catalunya. Podria ser un aplec de dades així:
22.333.222, Albert Pérez Gómez, 4t ESO, 44.555.333, Anna Gibert i Reixach, 4t ESO,
55.444.222, Lluís Miró i Fontanet, 3r ESO, 34.566.443, Montse Martínez Requena, 4t ESO;
La informació mostrada tal qual és probablement de mal llegir i potser costa d’entendre, no té gaire ordre i no és fàcil esbrinar que és cada cosa. El model de representació de la informació utilitzat no és prou vàlid per entendre’l.
Vegeu a la taula 1 una altra manera de veure aquesta mateixa relació de dades:
Taula 1. Relació ordenada de dades Alumnes
DNI Nom Cognoms Curs
22.333.222 Albert Pérez Gómez 4t ESO
44.555.333 Anna Gibert i Reixach 4t ESO
55.444.222 Lluís Miró i Fontanet 3r ESO
34.566.443 Montse Martínez Requena 4t ESO
Aquest conjunt de dades representades en forma d’una taula (files i columnes) mostra la relació d’alumnes del curs esmentat d’una manera fàcil i entenedora.
Cada fila de la taula conté un conjunt de dades relacionades entre elles, de fet donen informació sobre un alumne en concret, el seu DNI, el nom, els cognoms i el curs al qual pertany.
Cada columna mostra tots els ítems del mateix tipus de la taula, per exemple, la columna DNI mostra tots els DNI dels alumnes representats a la taula.
Cada cel·la conté una unitat d’informació amb entitat pròpia. Si mirem una de les cel·les qualsevol i llegim el seu contingut sabrem què diu ja que ella per si mateixa té sentit. Una data, un DNI, un nom, són una mostra d’allò que pot contenir una cel·la.
Al conjunt d’aquestes dades l’anomenem Alumnes, és el nom que donem a aquesta taula. A la capçalera del gràfic, hi trobareu el nom identificador.
La taula també té a la capçalera un nom per a cada columna de manera que queda
perfectament identificada la seva estructura.
Fixeu-vos que tant el nom de la relació d’alumnes, ALUMNES, com el nom de cadascuna de les columnes ens ajuden a entendre el contingut i tipologia de les dades fins que arribem a endevinar de forma fàcil i intuïtiva que aquesta relació tracta dels alumnes de l’IES abans esmentat.
Realment, tot i que no veiem les dades com estaran realment emmagatzemades, deduïm que la representació en format de taula és totalment conceptual, ja que la base de dades desarà la informació d’una manera totalment diferent i força més complexa de com la veiem. Algunes de les característiques més rellevants d’aquest model relacional són:
• Els valors continguts en una cel·la ja no són més divisibles. Aquesta característica s’anomena atomicitat. Si mirem un DNI és evident que o bé té un valor concret o bé la cel•la és buida.
• Una fila no es pot repetir. En el model relacional aquesta característica s’ha de complir sempre. No podem tenir dues files amb les mateixes dades.
• L’ordre de les files no està establert. La forma com veiem la informació és completament independent de com s’emmagatzema físicament.
Per això no té sentit pensar que tenen un ordre específic. Això no vol dir que no les puguem veure amb l’ordre que vulguem sempre que sigui necessari.

Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada