dimarts, 25 de març del 2014

3.1.5 Organització.


Podem establir una analogia entre els sistemes d’emmagatzematge tradicionals i els que utilitzem actualment, les bases de dades allotjades als discs durs dels ordinadors. A la figura 1 teniu la comparació entre el fitxer convencional i un disc dur.

Figura 1. Fitxer convencional davant un disc dur d’ordinador




Tots reconeixem el que representa el dibuix mostrat a la figura 1, un fitxer tradicional, també anomenat arxivador. En aquest mobiliari, típicament d’empresa, desem les carpetes amb fitxes de clients, articles, etc.

Per fer aquesta acció amb estris informàtics, utilitzem un disc dur com a suport d’una base de dades. Podem dir, doncs, que l’equivalent actual al fitxer tradicional és el disc dur.

Aquesta analogia us ajudarà a entendre millor el pas des del tractament de la informació com es feia abans al que actualment es realitza amb mitjans informàtics.

Podem fer el mateix amb el contingut del nostre arxivador: dintre de cada calaix del nostre arxivador, trobareu carpetes que contenen informació de tot tipus: la carpeta dels clients conté informació sobre ells: noms, adreces, telèfons, etc. Altres carpetes contenen informació dels articles amb el seu codi de referència, la descripció del producte, el preu, etc. També tenim les carpetes amb dades dels proveïdors dels nostres articles.

Els arxius tradicionals
En els sistemes d’arxiu tradicionals, tota aquesta informació constava moltes vegades en una fitxa de cartolina. Per això, encara avui, quan parlem del conjunt de dades d’un subjecte, parlem de la fitxa d’aquest subjecte.

Normalment, cada calaix emmagatzema informació que té quelcom en comú: al calaix superior posarem tota la informació referent al departament de vendes mentre que el calaix del mig contindrà informació de tipus comptable.
Fitxer convencional de dades
A l’ordinador, dintre del disc dur, la informació s’organitza de forma molt semblant.
Quan mireu el contingut d’un disc dur amb l’Explorador de Windows, obtindreu una representació gràfica com la mostrada a la figura 2, on es veuen un seguit de petites carpetes on s’emmagatzema la informació.

Dintre de cada carpeta podem posar altres carpetes. Podem associar un calaix del nostre fitxer amb una carpeta que contingui tota la informació referent a les vendes.
Encara podem aprofundir una mica més en l’analogia representació clàssica – representació informàtica.

Figura 2. Vista de les carpetes de Windows



Les carpetes que en contenen d’altres mostren un signe (+) a l’esquerra.

Les dades que contenen les carpetes tradicionals acostumen a estar escrites amb fulls de paper anomenats fitxes, d’aquí el nom de fitxer que rep el moble metàl·lic.
En una taula informàtica l’aspecte de les dades difereix bastant del convencional.
L’emmagatzematge i la representació de la informació amb mitjans informàtics es fa amb taules, que mostren les dades en forma de files i columnes.

Figura 3. Equivalència entre carpetes clàssiques i taules informàtiques



La figura 3 mostra una fitxa convencional i com es veu la mateixa informació en la taula d’una base de dades.

Una base de dades també la podem definir com un conjunt de fitxers interrelacionats que contenen informació susceptible de ser tractada amb mitjans informàtics.

Dintre d’una base de dades trobarem diferents elements que ens ajudaran tant a veure la informació continguda com a tractar-la. Són els següents:

• Les taules emmagatzemen la informació. És el lloc on físicament quedaran desades totes i cadascuna de les dades que escriureu. Independentment de com queda guardada la informació, la forma com es mostra a l’usuari és per mitjà d’una graella amb files i columnes. A la figura 4 en teniu una mostra.

• Cada fila conté la informació específica d’un client, article, etc. Allò que en diem la fitxa d’un client, d’un proveïdor, etc. A les bases de dades s’anomena registre.

• Cada columna conté la informació del mateix tipus de tots els registres. A l’exemple mostrat, una llista de CD de música que conté: un codi del CD, el seu títol, l’autor, etc., la primera columna mostra tots els codis dels productes emmagatzemats.

• Una cel·la mostra una dada concreta. Un nom d’un client, l’adreça d’un client, el seu telèfon, etc. A les bases de dades aquesta informació única s’anomena camp.

Una taula equival a un fitxer.
Una fila equival a una fitxa.
Una columna equival a una dada concreta.
Una cel·la equival a un camp.


La segona columna de la figura 4 mostra el títol d’un CD de música concret.
La columna següent mostra el codi de l’autor d’aquest CD; hi ha altres columnes, com per exemple la data d’edició, en les quals es pot entendre amb facilitat el tipus d’informació continguda, en canvi, n’hi ha d’altres que contenen nombres, menys informadors, com és el cas de la columna de format o gènere.


Figura 4. Vista d’una taula d’Access amb dades de CD



• Consultes: són elements de la base de dades que permeten interactuar amb la informació. Permeten fer tries de les dades, per exemple: obtenir els CD que són d’un autor en concret.

• Hi ha altres consultes que permeten modificar el contingut de les taules, d’altres que eliminen la informació que ja no ens és útil, també n’hi ha que copien dades d’unes taules a unes altres, etc.

• Formularis: permeten mostrar la informació de la taula de forma més amigable per a l’usuari (vegeu la figura 5).

Figura 5. Formulari de treball utilitzat per l’usuari



Els formularis acostumen a mostrar la informació de només un registre (fitxa) per obtenir una millor lectura de les dades, fan més còmode el tractament d’aquesta informació i disposen de botons per gestionar-la: afegir nous amics a la base de dades, esborrar els amics que ja no volem que siguin a la llista, veure quins CD de
música té un amic en concret, etc.

• Informes: permeten l’obtenció de les dades en format paper. Acostumen a mostrar la informació agrupada, ordenada, amb càlculs afegits a les dades com totals, preus, etc. Són molt útils per poder analitzar la informació i extreure’n conclusions sense haver d’estar davant de la pantalla de l’ordinador (vegeu la figura 6).

Figura 6. Aspecte d’un informe imprès en paper



Els informes permeten fer una vista prèvia de la llista en pantalla abans d’imprimir-los.

• Macros: permeten automatitzar accions que es fan habitualment amb les dades.
Estalvien temps als usuaris, ja que no han de pensar com fer una seqüència d’ordres per obtenir un resultat, ja que aquesta seqüència pot ser emmagatzemada a la base de dades per utilitzar-la quan calgui.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada